13 feb. 2012

Literatura y gastronomía

PAN CON TOMATE
Indispensable que todos los seres y los pueblos sabios de la tierra asuman el pan con tomate como un paisaje fundamental de la alimentación humana. Plato pecado por excelencia porque abarata y simplifica el pecado haciéndolo accesible a cualquier humano. Plato pecado porque puede ser alternativa de todo lo trascendente, de todo lo peligrosamente trascendente, si se convierte en cultura de la negación. No hacer la guerra sino el pan con tomate. No votar a las derechas sino comer pan con tomate. No entrar en la OTAN sino hacerse un pan con tomate. En cualquier parte. En cualquier lugar. Pan. Tomate. Aceite. Sal.
Y después del amor, pan con tomate y un poco de salchichón.
Manuel Vázquez Montalbán
(Las recetas inmorales, 1981)

PA AMB TOMÀQUET
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d’oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.

Dé ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

Miquel Martí i Pol
(Bon profit!, 1999)

No hay comentarios:

Publicar un comentario